ictiologia

ictiología (es), ichtyology (en)
f
Ictiologia

Branca de la zoologia que estudia els peixos.

Hom pot dir que la ictiologia nasqué al s. XVI a França, amb Pierre Rondelet i Pierre Belon, i a Itàlia, amb Ippolito Salviani. Ray i Willoughby classificaren 420 espècies de peixos segons l’esquelet, la forma del cos i les aletes, i ho publicaren a la Historia Piscium (1686). La ictiologia rebé el seu gran impuls amb Carl Linné i la seva nomenclatura binària. Al s. XIX Cuvier descriví i classificà totes les espècies conegudes de peixos a la Histoire naturelle des poissons, que continuà el seu deixeble Valenciennes (1820). Louis Agassiz publicà els volums de Recherches sur les poissons fossiles (1833-34). La ictiologia fou afectada pel salt epistemològic que representà l’obra de Charles Darwin, i com a conseqüència aparegueren les primeres teories filogenètiques. A l’etapa postdarwiniana es destaquen Regan i Boulenger. Durant el s. XX ha tingut lloc un gran desenvolupament dels estudis ictiològics. L’escola sueca de paleontologia ha tractat molt profundament tant sobre els aspectes dels orígens dels peixos (Stensiö) com sobre els de la transició d’aquells cap als amfibis (Jarvik). Els criteris de classificació també han variat molt, a causa dels grans avenços fets en qüestió anatòmica pels investigadors Greenwood i Patterson, a la Gran Bretanya, i Gregory i Rosen, als EUA. Els problemes alimentaris de la humanitat han fet que el vessant pràctic, les pesqueres, prenguessin una gran importància, sobretot al Japó i a l’URSS. Una de les fites més espectaculars en l’estudi dels peixos els darrers anys ha estat la troballa i l’estudi de l’únic crossopterigi vivent, la latimèria. Cal destacar també els estudis de Luis Lozano Rey, recollits a Los peces fluviales de España (1935) i a la Ictiología Ibérica (1952-60), entre d’altres.

Els estudis ictiològics s’han desenvolupat, als Països Catalans, sobretot dins l’àmbit dels laboratoris de l’Institut d’Investigacions Pesqueres (Blanes, Barcelona, Vinaròs i Castelló de la Plana) i de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (Palma ). De la fauna ictiològica de les costes catalanes, molt diversificada, hi ha una bona mostra als aquaris de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Blanes i de la Barceloneta.