idiòfon

m

adj

Música

En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.

D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig (caixa de música), de fregament (làmina vibrant), de bufament (piano chanteur) o de percussió. Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa, en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si (castanyoles, platerets, etc), bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà (xilòfon, tam-tam), i de percussió indirecta, en els quals hom agita o grata l’instrument (cascavells, matraques).