Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència (efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans) del gran kan de Pequín. L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França. El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic.
Dinastia dels ilkans
| Hülegü | 1256-1265 |
| Abaqa | 1265-1282 |
| Ahmad | 1282-1284 |
| Argun | 1284-1291 |
| Gaykhatu | 1291-1295 |
| Baydu | 1295 |
| Ghāzān | 1295-1304 |
| Öljeitu | 1304-1316 |
| Abū Sa'īd | 1256-1265 |