Tant al Parlament britànic com al Congrés dels Estats Units, els diputats de la cambra baixa (Cambra dels Comuns i Cambra de Representants, respectivament) cursen la denúncia i actuen com a acusació, mentre que la cambra alta (Cambra dels Lords i Senat, respectivament) actua com a tribunal i dicta la sentència. Bé que legalment vigent, a la Gran Bretanya és considerat un procediment obsolet; el darrer cas hi tingué lloc al principi del segle XIX. Als Estats Units, l’impeachment requereix l’aprovació de la Cambra de Representants pel 51%, i la destitució només té lloc si les acusacions les aproven dos terços dels membres del Senat. Comportà la dimissió del president Richard Nixon (l’única en tota la història), declarat culpable en l’afer Watergate. Tres altres presidents, Andrew Johnson (1868), Bill Clinton (1998) i Donald Trump (2019), foren objecte d’impeachment, però foren exculpats pel Senat. Amb el mateix o diferent nom, altres ordenaments constitucionals, com ara els de la República de Corea, la República d’Irlanda o el Brasil, preveuen procediments de destitució del president basats en l’impeachment anglès o americà.
m
Dret administratiu