impúber

impúber (es), impuberal (en)
f
m
adj
Dret canònic
Dret civil

Que no ha arribat a la pubertat.

Pel dret romà, d’aplicació a Catalunya, eren considerats impúbers els nois menors de catorze anys i les noies menors de dotze. Actualment hom considera impúbers, sense distinció de sexe, els menors de catorze anys. Els impúbers no tenen capacitat per a fer testament, contractar i ésser testimonis. En els texts de dret català l’impúber era anomenat pubill. El dret canònic considera igualment impúber el noi mentre no ha complert catorze anys, i la noia dotze. Els impúbers no poden contreure matrimoni, no tenen vot en les eleccions canòniques, no poden testificar en judici, són exempts de les penes canòniques latae sententiae i no poden fer vots religiosos.