Té unes característiques comunes geogràfiques, socials i intel·lectuals, però no forma un bloc unitari, car en el camp religiós existeixen unes diferències grans. Cronològicament presenta cinc grans etapes: de formació (2700-1500 aC), de màxima plenitud autòctona (dels s. XII aC al XIII dC), del domini musulmà (s. XIII-XVI), del domini mogol (s. XVI-XVIII) i de la colonització occidental (s. XIX-XX). La tradició local, que apareix a la segona etapa, perdura fins avui poc o molt modificada. Les característiques principals d’aquest art són un caràcter eminentment religiós, una dependència de la filosofia, l’establiment de normes canòniques en l’estètica i la importància del paper que tenen el simbolisme i l’astrologia en la iconografia. La primera etapa té profundes relacions amb la civilització mesopotàmica. Després de mil anys sense cap manifestació important, la penetració hel·lènica del s. IV aC donà un nou impuls a aquest art, i inicià l’etapa autòctona, la més important, que hom pot dividir en diversos subperíodes. El subperíode Maurya (322-185 aC) comporta l’aparició de l’arquitectura monumental en pedra, segons les directrius d’origen grec i persa aquemènida. Però els primers stupa i chaitya conservats pertanyen al subperíode següent (del 185 aC al s. III dC), dividit, així mateix, en tres moments (Sunga, Kanva i Andhara) i en el qual l’art se centra a la zona del Ganges i al sud de l’Indus; en són exemples més importants els stupa de Sānchī, Bharhut i Mathura i els chaitya de Bhājā, Kārlī i Elephanta; l’escultura i la pintura reben la influència del naturalisme hel·lènic. El subperíode de Kushana (s. I-VII dC), molt arrelat en influències hel·lèniques, suposa la primera gran manifestació de l’art nacional indi, posat al servei de la religió budista i caracteritzat per la gran importància donada a la decoració escultòrica i pictòrica. El subperíode gupta (s. IV-VII), corresponent a l’imperi del mateix nom, és el moment de maduresa: l’arquitectura esdevé monumental, l’escultura adquireix un fort erotisme i en la pintura excel·leixen els murals d’Ajanta. Els subperíodes següents, que arriben fins al s. XIII, corresponen a èpoques de fragmentació política i inclouen, quant a l’art decoratiu, un barroquisme i una exuberància palesos en el fet que els relleus arriben a cobrir tots els murs, tant els exteriors com els interiors. Les etapes musulmana, mogol i colonial són moments de penetració de corrents estrangers, que conviuen amb els de tradició local. El s. XX marca la decadència de l’art indi autòcton i l’adopció dels llenguatges internacionalment acceptats.
m
Art
art indi Interior d’una sala del temple d’Elora, a l’estat de Maharashtra
© Fototeca.cat