i infix | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

infix

infijo (es), infix (en)
substantiu masculím
Gramàtica
infijo (es), infix (en)
gramàtica gram
Afix introduït a l’interior d’un mot, com ara -iss- en esgrog[u] issat .

L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació: pedr-eg-ós. Normalment els infixos són partícules buides de significació: esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat; però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació: ferr i ferr-et-er, amargar i amarg-ot-ejar, enfeinat i enfein-ass-at, etc. Els principals infixos catalans són: al, all, an, any, ar, arr, ass, at, atx, eg, ell, et, ic, ill, in, iny, isc, iss, itx, ol, oll, on, oss, ot, uc, usc, uss, etc.

Llegir més...