Les inflorescències són de dos tipus: racemoses, botrítiques o indefinides, si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides, si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral. Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores. Sovint les inflorescències presenten hipsofil·les (bràctees i bractèoles). Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat; també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbel·la, en les quals els eixos secundaris són tan desenvolupats com el principal. En les inflorescències cimoses hom distingeix, segons el nombre de ramificacions laterals, el monocasi o cima unípara, si només n'hi ha una, el dicasi o cima bípara, si n'hi ha dues, i el pleocasi o cima multípara, si n'hi ha unes quantes. Entre les cimes bípares cal esmentar el bòstrix i el ripidi, que són de tipus helicoide, és a dir, amb les branques que arrenquen alternativament d’un costat i de l’altre, i el cincí i el drepani, que són de tipus escorpioide, és a dir, amb les branques que arrenquen del mateix costat. Les inflorescències compostes són molt variades; algunes tenen noms propis, i unes altres són denominades combinant-hi dos noms. Cal esmentar, a tall d’exemple, l’antela, el ciati, el siconi, el tirs, la panícula o raïm de raïms, la umbel·la composta o umbel·la d’umbel·les, el raïm d’espigues, etc.
f
Botànica