L’anàlisi de l' input-output , deguda a Sassily Leontieff, té els precedents en el Tableau économique de François Quesnay, en els esquemes de la producció de Marx i en el mètode de balanços de la planificació soviètica, i té com a principi bàsic la consideració de l’economia d’un país com a conjunt estructurat en sectors.
Les magnituds que hi són consignades —comptabilitzades en forma de taula de doble entrada— són expressades en termes monetaris i referides a un període de temps, normalment un any. La lectura horitzontal de la taula fa aparèixer la destinació de la producció ( output ) de cada sector, tant pel que es refereix a la demanda de productes dels diferents sectors per a ésser transformats en el procés de producció ( demanda intermèdia ) com pel que fa referència a la part de la producció de cada sector que no és destinada a ésser transformada en el període ( demanda final ), que es compon del consum (privat i públic), la inversió (en forma de béns d’equip, variació d’estocs o reposició) i l' exportació . La lectura vertical de la taula informa de tots els elements ( inputs ) que cada sector rep dels altres (i d’ell mateix) per a fer cara a la producció del període. Uns d’ells, que hom anomena transaccions interproductives , són aquells productes d’altres sectors que aquest transforma en el període. Sobre els productes que rep, el treball crea un valor ( valor afegit ) que és distribuït en forma de rendes (salaris, beneficis, etc) entre els qui tenen una capacitat d’apropiació sobre la producció de cada sector.
En termes globals, la demanda final equival al valor afegit brut (valor afegit net més depreciació) més les importacions. A partir d’aquí hom pot deduir la renda nacional com a conjunt de demandes (consum, inversió, variació d’estocs, etc), és a dir, des del punt de vista de llur destinació. Aquesta igualtat comptable significa que les demandes són fetes per aquells que obtenen ingressos de la producció. La renda nacional és obtinguda també com el producte nacional brut (producte total menys transaccions interproductives), puix que cal descomptar aquestes per a evitar una doble comptabilització.
La taula, doncs, dóna informació sobre la importància dels diferents sectors i dels efectes que una variació en el preu d’un input pot suposar per a la resta de l’economia, o del canvi en la demanda final d’un sector.
Pel que fa a Catalunya, hi ha taules input-output per al 1967, realitzada per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i per al 1975, de la Universitat de Barcelona i el Centre d’Estudis de Planificació. La primera es basà essencialment en el mètode d’enquestes directes a les empreses, mentre que la segona fou elaborada regionalment tot analitzant la taula input-output de l’economia espanyola per el mateix any de referència.
Quant a l’economia espanyola, hi ha taules input-output dels anys 1954, 1958, 1962 i 1975.