Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme. Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes. La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes (estat fisiològic intern) i externes (estímuls). La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en els insectes socials, i també en els peixos, els amfibis, els rèptils, els ocells i els mamífers inferiors. En els mamífers superiors, especialment en l’home, la conducta instintiva és molt poc important. Cal tenir en compte que moltes de les conductes que abans hom considerava instintives, com el comportament del gos amb el gat, el fet de volar, etc, són conductes d’aprenentatge o bé mixtes, com el cant dels ocells. Un exemple clar de conducta instintiva en els animals és la conducta sexual, en la qual l’estat fisiològic intern, produït per factors hormonals i nerviosos, és el zel o desig sexual. Altres conductes instintives són les migracions, l’anada de les tortugues acabades de néixer cap a la mar, l’instint social dels insectes, etc.
m
Etologia