En un sentit general, hom anomena intel·ligència la facultat del coneixement (sensació, memòria, raonament), en oposició a les facultats afectiva i motora; però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intel·lecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins. En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió. Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les manifestacions de la intel·ligència se situa en els processos que fan servir els individus en la solució de diversos tipus de problemes, més que no pas en el resultat final. Aquest enfocament proporciona una definició d’intel·ligència més global que permet superar la dispersió de definicions existents.
f
Filosofia
Psicologia