Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson, en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars. Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley, són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre i per a mesurar curvatures de superfícies esfèriques. En el camp de la radioastronomia i l’astronomia d’ones mil·limètriques, els interferòmetres són àmpliament utilitzats per a obtenir mapes de molt alta resolució (que pot arribar a millorar les mil·lèsimes de segon d’arc) del cel. Cal destacar, pel seu abast i dimensions, el VLA (a Nou Mèxic) i el MERLIN (al Regne Unit), que treballen a la banda ràdio, i el VLT (òptic) i l’ ALMA (mil·limètric), situats a Xile. L'any 2010 entrà en funcionament el Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory (LIGO), el de sensibilitat més alta mai construït fins aleshores. Constituït per tres detectors, dos a Hanford (Washington) i un a Livingston (Louisiana), l'any 2016 proporcionà les primeres proves empíriques de l'existència de les ones gravitatòries predites el 1916 per Albert Einstein en la teoria de la relativitat general.
m
Física
ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Aparell per a produir interferències.