i ió | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

ion (es), ion (en)
substantiu masculím
Física    Química
ion (es), ion (en)
física fís i química quím
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.

Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations (catió) els de càrrega positiva i anions (anió) els de càrrega negativa. Els ions electrolítics foren estudiats per M. Faraday, S. Arrhenius i F. Kohlrausch. Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent (Na+, Fe3+, PO3-4), que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització. El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic. La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum; aquesta aptitud disminueix quan la càrrega de l’ió augmenta. La funció dels ions és essencial en els sòlids, en els quals la cohesió és deguda a les forces d’atracció i de repulsió electroestàtiques. A l’estat fos els ions esdevenen portadors del corrent elèctric. La solubilitat en l’aigua de les sals és seguida d’una solvatació dels ions i, per tant, d’una disminució de llur densitat de càrrega. També hi ha ions gasosos: els gasos monoatòmics i els vapors metàl·lics poden ionitzar-se per diversos procediments i esdevenen, així, conductors de l’electricitat.

Llegir més...