ionosfera

ionosfera (es)
ionosphere (en)
f
Meteorologia

La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies

© Fototeca.cat

Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.

Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX; ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues. Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans. La seva estructura elèctrica no és uniforme: una capa més baixa (capa D), que reflecteix les ones de ràdio de freqüència baixa, mentre absorbeix les de freqüències mitjana i alta, només existeix quan el Sol la il·lumina, i és molt activa en els períodes d’activitat solar forta, en què pot arribar a blocar les transmissions d’ones mitjanes i altes; la capa E, entre els 90 i els 130 km, és molt reflexiva; per damunt hom distingeix una sèrie de capes (E1, E2, F1, F2) fins als 300 km, les quals són importants per a les comunicacions a distàncies llargues. Per sobre hi ha l’espai còsmic.