irmandiño
*

m
Història

Durant l’edat mitjana, nom donat a cadascun dels membres de diverses germandats gallegues.

Les primeres germandats s’organitzaren a l’època del bisbe Diego Gelmírez, però les més importants es constituïren al final de l’edat mitjana, especialment al camp. La revolta antisenyorial més important es produí quan els irmandiños, en part ajudats per Enric IV de Castella, a causa de la seva lluita contra l’alta noblesa, organitzaren un aixecament general (1467), però el 1469, abandonats per la monarquia, foren derrotats.