i isoglossa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

isoglossa

substantiu femeníf
Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l’absència d’un tret lingüístic determinat (fonètic, morfològic, lexical, etc) i que separa dues àrees dialectals.

Així, la pronunciació [ú], en lloc de [ó], de l’antiga o tancada llatinovulgar (cançú, cançó) i l’anteposició del pronom a l’infinitiu o gerundi (se pentinant, pentinant-se) són dues isoglosses que separen el rossellonès de la resta del català oriental (feix d’isoglosses).

Llegir més...