itri

Y (simb.), itrio (es), yttrium (en)

m
Química

Element pertanyent al subgrup III A de la taula periòdica.

De pes atòmic 88,905 i nombre atòmic 39, és d’un color blanc d’argent, s’inflama a l’aire per dessota de 400°C i dóna l’òxid Y2O3. Es fon a 1 523°C i bull a 3 337°. Té una densitat de 4,457 g/cm3 a 25°C, i és paramagnètic i trivalent. Fou descobert el 1794 per J.Gadolin, i el 1843 G.Mosander l’obtingué en forma pura. Hom n'ha obtingut 27 isòtops radioactius, amb nombres de massa que van del 82 al 97. És tres vegades més abundant que el ceri: n'hi ha a la gadolinita, a la monazita (3%) i a la samarskita, i és relativament abundant a les roques lunars. Actualment és aïllat mitjançant resines bescanviadores d’ions, i és emprat en l’obtenció de matèries fosforescents. L’òxid (Y2O3) forma granats molt durs, emprats com a pedres precioses i en la transmissió de so.