i joglar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

joglar

juglar (es), minstrel (en)
substantiu masculím
Literatura
juglar (es), minstrel (en)
literatura lit
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.

Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit. El joglar de gestes, a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple. El joglar de lírica, a càrrec del qual anava la difusió de peces breus de trobadors o de poetes cultes, havia d’ésser rigorosament fidel a una lletra, a vegades filigranada i subtil, i a una tonada molt elaborada. Hom abusà del terme joglar, nom que fou aplicat a creadors de poesia fins i tot en documentació oficial (la cancelleria catalana, per exemple), cosa que produí una reacció adversa d’alguns trobadors del s XIII, com Cerverí de Girona i Giraud Riquièr de Narbona. Aquesta mateixa centúria, hom troba a Catalunya una distinció entre els narradors de gestes antigues i els recontadors de noves. En principi, els uns havien de disposar d’un repertori amb temàtica antiga tradicional i els altres havien de divulgar fets contemporanis (les conquestes de Mallorca i de València, per exemple) en una mena de reportatges en vers, per tal de satisfer la curiositat popular i consolidar la propaganda de la casa reial. Més endavant els joglars es feren cada vegada més executants de música ( ministrer) i apareixen vinculats a les corts senyorials o als municipis.

Col·laboració: 
MRi
Llegir més...