i khàzar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

khàzar

substantiu masculím
substantiu femeníf
adjectiuadj
Història
història hist
Dit de l’individu d’un poble d’origen incert que formà un imperi (s VI) entre les mars d’Azov i Càspia i els rius Volga i Don.

Després d’enfrontar-se als musulmans (661-730), el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis. Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excel·lents relacions amb l’imperi Bizantí. Enfrontats als russos (presa d’Itil, 969), Vladimir sotmeté els khàzars (1016) al domini bizantí. Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats (860) per Ciril de Tessalònica; abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme. Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència (~950) entre Hasday ben Šaprut i Josep, rei dels khàzars, i inspirà l’obra (~1140) de Yehudà ha-Leví coneguda pel Kuzarí. Altres nuclis es mantigueren pagans o foren islamitzats. Sembla que la darrera referència als khàzars és del s XII.

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...