i lepra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

lepra

llebrosia, Sinònimmalaltia de Hansen, mal de Sant Llàcer, lepra (es), leprosy (en)
substantiu femeníf
Medicina
llebrosia, Sinònimmalaltia de Hansen, mal de Sant Llàcer, lepra (es), leprosy (en)
patologia pat
Malaltia infecciosa i contagiosa produïda pel bacil de Hansen , de curs crònic amb brots aguts, que afecta els teixits superficials, especialment la pell, els nervis perifèrics i la mucosa nasal.

Poc contagiosa (els més susceptibles són els nens de 10-14 anys), té un període d’incubació que pot durar anys. Classificada anteriorment en tres formes ( tuberosa, anestèsica o nerviosa i mixta ), hom l’ha dividida, a partir del 1953, en dos tipus ( lepromatosa i tuberculoide ) i en un grup, que comprèn els casos amb característiques poc definides ( lepra indeterminada ) que poden evolucionar cap a qualsevol de les altres dues formes. La forma lepromatosa es caracteritza per l’aparició de lepromes , localitzats preferentment a les superfícies d’extensió dels membres i a les celles, orelles, galtes i mentó, els quals donen a la cara un aspecte característic ( facies leonina ); és la forma més greu i contagiosa i determina, a més, afectació dels nervis perifèrics amb zones d’anestèsia i debilitat muscular. La forma tuberculoide , més benigna, presenta unes lesions cutànies anestèsiques que respecten el cuir cabellut i el clatell i que poden variar des de simples taques eritematosohipocròmiques fins a grossos tubercles. És desconegut el lloc d’origen de la lepra. Fou ja considerada a la Bíblia ( Levític ) com a malaltia immunda; el malalt, reconegut pel sacerdot, havia de viure apartat. Descrita amb un altre nom per Hipòcrates i Aristòtil, la lepra era una plaga que, ja alguns mil·lennis abans de Crist, era difosa a l’Índia, la Xina i el Japó, i era endèmica al nord d’Àfrica. Fou escampada per Europa possiblement pels legionaris romans, i hi arrelà fortament. Els esclaus africans contribuïren a propagar la malaltia a Amèrica, on arribà a constituir un greu problema sanitari. Els territoris més afectats foren Creta, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Àfrica central, Malàisia, el sud del Pacífic i l’Amèrica Central i del Sud. Actualment és estesa en zones de clima tropical a l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Central i del Sud, i es presenta amb una certa freqüència als països desenvolupats. A les darreres dècades del sXX hom en calculava l’incidència total en uns 10-20 milions d’afectats. El pànic que inspirava la malaltia fou causa que durant molt de temps els malalts fossin confinats i apartats. El tractament és sobretot a base d’antibacterians (especialment sulfones) administrats durant períodes més o menys llargs o durant tota la vida en el cas de la lepra lepromatosa.

La lepra als Països Catalans

Als Països Catalans, la lepra fou una malaltia endèmica. A les poblacions més importants hi solia haver un hospital destinat a recloure-hi els mesells o leprosos, com l’hospital de mesells de Sant Llorenç de Barcelona i el de Palma, refet al s XVII. A les poblacions que no tenien hospital hom solia aïllar els afectats de lepra fent-los residir als boscs o en llocs apartats; llur alimentació depenia de la caritat pública. Així, a Morella, eren obligats a recloure's a l’anomenada cova dels Cagots. Modernament hom ha fundat, a la Vall de Laguar (Marina Alta), el sanatori de Fontilles.

Col·laboració: 
JVi / R
Llegir més...