lingua franca

f
Lingüística i sociolingüística

Llengua composta d’elements del castellà, el català, l’italià, el francès, el grec, l’àrab i el turc, usada fins a la darreria del s XIX als ports mediterranis amb una finalitat bàsicament comercial.

En resten romanalles en els parlars del nord d’Àfrica i a les costes orientals de la Mediterrània.