Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores; solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors (en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics). Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització. Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució. Les tensions més usuals són compreses entre 6 i 220 kV, i en alguns casos poden arribar fins a 1000 kV. Les pèrdues d’energia són directament proporcionals a la longitud de la línia i a la intensitat del corrent elèctric, i inversament proporcionals a la tensió. Per a la protecció de les línies hom empra dispositius de seguretat i de control, com parallamps, disjuntors, relés, etc. Bé que en general el transport d’energia elèctrica és fet amb corrent altern, hom ha assajat, en alguns casos molt especials, el transport amb corrent continu a molt alta tensió.
f
Electrònica i informàtica
Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas
© Fototeca.cat
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.