linotip

componedora, linotipia (es), linotype (en)
f
Disseny i arts gràfiques

Màquina impressora que fon alhora el metall en peces que contenen totes les lletres d’una mateixa ratlla.

Fou inventada el 1886 per l’alemany Ottmar Mergenthaler. En el moment de la seva aparició, suplia amb avantatge sis o set caixistes ràpids. Consta d’un teclat de 90 tecles, que corresponen als 90 canals del magatzem, on hi ha alineades les matrius (cada canal té 21 matrius). En pitjar les tecles, s’alliberen successivament les matrius corresponents, les quals, un cop soltes, cauen al componedor. La composició és dirigida contínuament per una sèrie de palanques que van coordinades. Des del componedor les matrius van al primer elevador, que les recull i les posa davant el motlle, moment en el qual els espaiadors són empesos i justifiquen la ratlla. Immediatament, a través del motlle, és injectat el metall fos (un aliatge de plom, estany i antimoni), que penetra a les matrius i els espaiadors justificats i forma una ratlla-lingot. Un cop fosa la ratlla i rectificada a la mida convenient, és conduïda a un galerí. Mentrestant els espaiadors són conduïts a llur caixa i les matrius són transportades al segon elevador, que les duu a un cargol sense fi, el qual les diposita en llurs canals corresponents del magatzem perquè puguin ésser utilitzades una altra vegada.