El linx pardina o ibèric (L. pardina) és de color terrós, més o menys grisenc, amb taques negres sovint allargassades i un floc de pèls en forma de polsera a cada banda de la cara. Habita a les muntanyes i als boscs de la península Ibèrica. El linx boreal (L. lynx), que té les taques molt difuminades, és el fèlid més gros d’Europa, i habita al NE del continent. El linx àrtic (L. canadiensis) i el linx roig (L. rufus) són endèmics de l’Amèrica del Nord. L’any 2000 el linx ibèric entrà a la llista roja d’espècies amenaçades, perquè de les 48 poblacions de linx ibèric que existien fa deu anys, ja només en queden dues, amb uns 150 individus en total. El 2004 es publicà un informe encarregat pel Parlament Europeu en què s’exposa la imminent extinció del linx ibèric. Les solucions que proposa la UICN són la recuperació de les poblacions de conills i la reproducció de linxs en captivitat. Aquesta darrera mesura tingué lloc per primer cop al centre de cria en captivitat d’Acebuche, al Parque Nacional de Doñana, amb el naixement de tres d’aquests felins al març del 2005.
m
Mastologia