El seu origen fou la libbra, d’argent, base del sistema monetari del període carolingi, la qual, al llarg de l’edat mitjana, fou encunyada amb una gran diversitat de valors i denominacions. Sota el domini napoleònic a Itàlia, la lira, amb l’adopció del sistema decimal, fou unificada; es diversificà, però, novament al s XIX, fins que el 1862 fou establerta com a unitat monetària del regne d’Itàlia. De curs forçós des del 1902, la lira, que fins el 1914 mantingué una contrapartida en or de 0,29938 g, fou suspesa durant la Primera Guerra Mundial. Reformada el 1927, hom n'establí la nova equivalència de 0,07919 g d’or fi. El 1945 hom n'abandonà definitivament la contrapartida en or. Itàlia s’adherí el 1960 al sistema del patró or, amb una equivalència, per a la lira, de 0,001421 g d’or. Dividida en 100 cèntims, mantingué un tipus de canvi reconegut pel FMI. L’any 2002 fou substituïda per l'euro.
f
Economia