lisosoma

m
Biologia

Orgànul del citoplasma de les cèl·lules animals i d’algunes de vegetals que ateny de 0,2 a 0,8 μ de diàmetre i conté fosfatasa i altres enzims hidrolítics.

Van relacionats amb la fagocitosi, la pinocitosi, la destrucció de material cel·lular o, fins i tot, la destrucció de la mateixa cèl·lula. Hom ha identificat més de quaranta enzims hidrolítics, continguts dins els lisosomes. La manca d’un dels enzims lisosòmics determina malalties congènites, anomenades tesaurismosis. En alguns tipus cel·lulars, intervenen també en el transport intracitoplasmàtic, en processos molt específics com és el cas de la transformació de la tiroglobulina en tirosina (en les cèl·lules de la tiroide) i de manera general tenen un paper decisiu en l’autòlisi cel·lular. Diversos factors fisicoquímics provoquen la fragilitat de la membrana lisosòmica amb la qual cosa s’esdevé una autòlisi cel·lular prematura que provoca quadres clínics greus. Hom distingeix diverses modalitats de lisosomes: primaris, provenen directament del complex de Golgi, i quan s’ajunten amb una vesícula d’endocitosi (pinocitosi, rofeocitosi o fagocitosi) donen lloc als lisosomes secundaris, i posteriorment als cossos residuals, carregats de restes d’estructures cel·lulars en vies d’hidròlisi.