i litúrgia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

litúrgia

substantiu femeníf
Cristianisme
litúrgia litúrg
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..

Hom en diu també ritu (així, litúrgia romana o ritu romà). Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles. Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals. Aquelles agrupen els ritus següents: el romà ( litúrgia romana), el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica; el visigòtic ( litúrgia visigòtica), anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic; el ritu ambrosià, o milanès; i el gal·licà ( litúrgia gal·licana). Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues famílies: l’alexandrina, amb el ritu copte i la seva variant, el ritu etiòpic, i l’antioquena, amb dues formes: l’oriental, amb el ritu caldeu (i la seva variant, el ritu malabar), i l’occidental, amb els ritus següents: el siríac o siroantioquè (amb la seva variant a l’Índia, el siromalankar), el maronita, l’armeni i el bizantí (en les seves diverses formes: grec, eslau, etc). A part aquestes divisions tradicionals, hom pot parlar també d’altres formes concretes (litúrgia protestant, luterana, etc). I, fora del cristianisme, hom anomena litúrgia (o ritu) la forma concreta de culte d’una religió determinada; per exemple, litúrgia jueva ( judaisme).

Col·laboració: 
SJV
Llegir més...