La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera. Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant. L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la llegítima reporta interessos legals a favor del legitimari des de la mort del causant, excepte en el cas que el legitimari s’estigui a casa de l’hereu i a les seves expenses.El Codi català de successions per causa de mort de 30 de desembre de 1991 recull íntegrament en un dels seus capítols la llei catalana del 9 d’abril del 1990, sobre modificació de la regulació de la llegítima, i hi afegeix únicament disposicions noves sobre el desheretament del legitimari, abans inexistents. La nova normativa manté la llarga tradició de la llegítima curta com a correctiu mínim del principi, fonamental en el drert català, de llibertat de testar. D’altra banda, configura la llegítima com un dret personal del legitimari contra l’herència i, per tant, se suprimeix l’afecció real sobre tots els béns de l’herència que recollia la Compilació de 1960, i el termini de prescripció de l’acció en reclamació de la llegítima ara és de quinze anys a partir de la mort del causant, en lloc de trenta anys. Una conseqüència del caràcter personal de l’acció legitimària és que la llegítima no dóna lloc a les mencions legitimàries automàtiques en el registre de la propietat en inscriure's els béns de l’herència a nom de l’hereu o hereus. No obstant això, pot produir-se l’anotació preventiva de demanda de reclamació de llegítima o el suplement d’aquesta, solament a petició del legitimari, quan el jutge ordena que es practiqui en el registre de la propietat. Tenen dret a la llegítima els fills, tant matrimonials com no matrimonials i adoptius a parts iguals. Els fills premorts al testador són representats per llurs respectius descendents per estirps. Si no hi ha descendents amb dret a la llegítima, són legitimaris el pare i la mare a parts iguals. En cas que un d’ells hagi premort, o en defecte d’un d’ells si es tracta de la successió de fills no matrimonials o adoptius, és legitimari el supervivent, en el primer supòsit, o el pare o la mare que hagi reconegut el fill o l’hagi adoptat, en els altres.
f
Dret civil