Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axil·lars. Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars.
El lligabosc atlàntic (L.periclymenum), caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats. Creix a la muntanya mitjana. El lligabosc biflor (L.biflora), perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos. Es troba al País Valencià i al Baix Ebre. El lligabosc etrusc (L.etrusca), caducifoli, recorda el lligabosc mediterrani, però té les fulles blanes i els ramells florals pedunculats. Es fa a la terra baixa i a la muntanya mitjana. El lligabosc japonès (L.japonica), caducifoli, presenta les flors de dues en dues i té un parell de fulletes al peu de cada ramell. Originari del Japó, és conreat com a ornamental. El lligabosc mediterrani o rotaboc (L.implexa), perennifoli, té les fulles de les branques florals soldades per la base i les flors, oloroses i blanques, inserides directament al centre d’un parell de fulles; els fruits són vermells. Sol habitar a la terra baixa mediterrània, sobretot als alzinars.
Les flors del lligabosc mediterrani i de l’etrusc han estat emprades, en medicina popular, per raó de llurs propietats bèquiques i calmants, mentre que les baies tindrien una acció diürètica.