lliri

Iris sp (nc.), garitjol, gínjol, iris, llir, lirio (es), lily (en)

m
Botànica

Lliri

© Fototeca.cat-Corel

Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.

Hi ha espècies espontànies i de jardí.

El lliri blau  ( I.germanica ), també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins.

El lliri de dol (o franciscà ) ( I.susiana ), de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia.

El lliri de Florència (o d’olor ) ( I.florentina ), de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia.

El lliri groc (o coltell groc ) ( I. pseudacorus ), de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa.

El lliri pudent ( I.foetidissima ), de 40 a 80 cm i de flors blavoses o groguenques, és fètid per fregament i es fa en llocs boscosos o herbosos, a l’Europa occidental.