i lliri | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

lliri

Nom científic delIris sp, garitjol, gínjol, iris, llir, lirio (es), lily (en)
substantiu masculím
Botànica
Nom científic delIris sp, garitjol, gínjol, iris, llir, lirio (es), lily (en)
Lliri
© Fototeca.cat-Corel
botànica bot
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.

Hi ha espècies espontànies i de jardí.

El lliri blau  ( I.germanica ), també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins.

El lliri de dol (o franciscà ) ( I.susiana ), de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia.

El lliri de Florència (o d’olor ) ( I.florentina ), de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia.

El lliri groc (o coltell groc ) ( I. pseudacorus ), de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa.

El lliri pudent ( I.foetidissima ), de 40 a 80 cm i de flors blavoses o groguenques, és fètid per fregament i es fa en llocs boscosos o herbosos, a l’Europa occidental.

Llegir més...