Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat. Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia. Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món. Filó d’Alexandria (s I dC) conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica tardana de la saviesa divina, féu del logos quasi una hipòstasi i preparà, així, la teologia del Logos. Concepte fonamental, quant al seu contingut, de la mateixa filosofia hegeliana, el logos grec ha estat contemporàniament reinterpretat per diversos filòsofs, entre els quals Husserl i Heidegger, a la llum de les categories del pensament occidental modern.
m
Religió
Filosofia