Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres. Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo. Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca (macchia) de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al paisatge real i en el rebuig de la pintura d’"assumpte” i de taller. Fou potser l’expressió plàstica més coherent del vast moviment politicocultural del Risorgimento i un dels corrents més representatius de l’art europeu del segle XIX.
La toilette del mattino (1898), obra de Telemaco Signorini
Grup de pintors italians format a Florència vers el 1855 i cristal·litzat a l’inici del decenni següent.