Himne doctrinal estròfic, de metre variat, amb un refrany que es repeteix després de cada estrofa.
Iniciat per Bardesanes (s. II-III), aquest gènere poètic fou difós sobretot per Efrem de Nísibis (s. IV) i és emprat en l’ofici diví de tradició siríaca. Influí molt en el kontàkion bizantí.