mahāyāna
*

m
Budisme

Terme (‘gran vehicle’) que designa la forma evolucionada del budisme formada a l’Índia a l’inici de l’era actual per Aśvaghosha i els seus deixebles i estesa per la Xina, Corea, el Japó i el Tibet.

S'oposa al hīnayāna (‘petit vehicle’) i es caracteritza per la creença en la salvació per la fe en els bodhisattva (especialment en Amitābha), una ètica altruista i una metafísica idealista.