mal·leabilitat

maleabilidad (es), malleability (en)
f
Tecnologia

Propietat d’un material de deformar-se d’una manera permanent en forma de làmines per l’acció d’un esforç extern.

És una propietat característica de molts metalls: or, argent, coure, zinc, plom, ferro, etc. Els esforços que donen origen a la deformació són esforços de compressió, els quals poden ésser produïts mitjançant un martell o una premsa, com en l’embotiment, o bé mitjançant la pressió de dos cilindres, com en el laminatge. La mal·leabilitat, com la ductilitat, és funció de la corba esforç-deformació, la qual és determinada, per a cada material concret, per la temperatura i pel sistema de distribució de càrregues. La mal·leabilitat d’un metall augmenta amb la temperatura, puix que disminueix el límit elàstic i, per tant, creix la capacitat de deformació per a un mateix esforç.