Utilitzada per la seva significació mística i simbòlica, tant en l’edificació arquitectònica com en les produccions plàstiques budistes. Així, hom acostumava a edificar els temples segons una planta en mandala, en general quadrada, dividida en vuit seccions, dedicada cadascuna a una divinitat. N'és exemple el temple de Borobudur; també són nombroses les reproduccions pictòriques del mandala, com hom pot veure en les teles tibetanes. El mandala, del qual hom pot trobar paral·lels en l’Europa medieval, ha tingut una forta influència en el món occidental contemporani a causa dels corrents religiosos i filosòfics proorientals dels darrers vint anys; a voltes és assimilat per la plàstica d’avantguarda i per una artesania fomentada i influïda per aquests corrents.
m
Art