Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City. El nom fa al·lusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató.
A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol. Tingué lloc al velòdrom Parc d’Esports de Barcelona, i fou disputada per quatre corredors. Només dos la finalitzaren, i el guanyador, l’atleta francès Robert Boix, establert a la Ciutat Comtal, ho feu en un temps de 3 hores i 52 minuts. La següent marató es disputà tres anys després, el 1913. Als Països Catalans se celebren maratons, entre d’altres, a Barcelona, Empúries, València, Castelló i Palma.
El 8 d’octubre de 2023 el kenyà de 23 anys Kelvin Kiptum establí un nou rècord mundial de la prova a la marató de Chicago (EUA) amb un temps de 2.00.35 h.