marea negra

f
Geologia

Capa erràtica d’olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d’aigües continentals a causa d’abocaments de petroli brut o de gasoli, generalment per accident d’un vaixell transportador o bé per l’erupció de pous petrolífers mar endins.

Ultra el perill d’incendi i dels perjudicis als habitants de les zones costaneres afectades, hi ha el fet de l’alteració de tot l’ecosistema marí afectat, amb conseqüències a curt i a mitjà termini. La capa d’olis impedeix l’oxigenació de les capes superficials de l’aigua, la qual cosa comporta la desaparició de gran quantitat de plàncton, que, al seu torn, deixa d’alimentar els organismes planctòfags i, de retruc, els ocells marins. Els sistemes emprats per a eliminar les marees negres són de diversa natura: físics, com l’aspiració per matrius plàstiques, amb la possibilitat de recuperar tant l’oli com les matrius; químics, especialment amb l’aplicació de detergents tensioactius que solubilitzen les molècules hidrofòbiques i les envien al fons; biològics, consistents a aplicar soques de microorganismes (Pseudomonas, metilomonadàcies) que degraden els components dels olis pesants i que es reprodueixen ràpidament mentre resta oli; en acabar-se, moren sense afectar les aigües. Hom estima en diversos milions de tones els hidrocarburs abocats anualments a les aigües d’arreu del món, dels quals només el 6% correspon als accidents de vaixells transportadors i als abocaments originats en les explotacions de pous petrolífers. La resta correspon als abocaments menors continuats, als rius i a la mar, d’origen industrial o domèstic.