matraca

f
Música

Matraca del segle XX amb cinc làmines flexibles de fusta, pinyó i manovella.

Instrument de percussió

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon colpejat indirectament, per sacseig. Consta d’una taula de fusta, o bé una caixa de fusta, amb diversos martellets mòbils que se subjecten sobre un pont central. En sacsejar l’instrument, els petits martells o maces colpegen una banda i l’altra de la taula de ressonància. Juntament amb el carrau i la maça, forma part del ritual dels oficis de Setmana Santa, en substitució de les campanes. Algunes matraques, en lloc de martells, tenen dues plaques que colpegen una placa central amb mànec, a la qual estan folgadament lligades amb un cordill. Antigament les matraques acostumaven a ser de construcció pròpia, és a dir, que es construïa dins l’àmbit familiar, aprofitant fustes sobreres de mobles malmesos.