mègaron

mégaron (el)
m
Arquitectura

Nom de la sala més interna i més sumptuosa dels palaus micènics.

Registrat en els poemes homèrics i identificat en diverses excavacions (sobretot a Troia, Creta, Micenes i Tirint), el precedeixen un vestíbul presidit per dues columnes de fusta amb base de pedra i una avantsala o un propileu, al qual s’accedeix a través de tres portes de doble batent. Al centre del mègaron solia haver-hi una llar envoltada de quatre columnes que sostenien el teulat. Sembla, pel mègaron de Tirint (el més complet i el més ben conegut), on hi havia el tron principesc entorn de la llar, que el lloc era destinat a les audiències reials, als banquets oficials i a les celebracions familiars. Alguns arqueòlegs sostenen que la planta i la disposició del temple grec deriven d’aquest tipus de construcció.