i meiosi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

meiosi

divisió meiòtica, mitosi reduccional, miosi, meyosis (es), meiosis (en)
Fases successives de la divisió cel·lular d’una meiosi
© Fototeca.cat
substantiu femení f citologia cit i genètica gen
Procés de divisió cel·lular consistent en dues divisions nuclears que tenen lloc successivament i en les quals només hi ha una divisió longitudinal dels cromosomes.

La divisió meiòtica rep també el nom de divisió reduccional , perquè el nombre de cromosomes de les cèl·lules resultants és la meitat dels de la cèl·lula que es divideix. En totes dues divisions del procés de la meiosi hom pot distingir les corresponents profase, metafase, anafase i telofase. En la primera divisió, la profase consta de cinc estadis: en l’estadi leptotè , el nucli de la cèl·lula és molt gran, i els cromosomes són llargs, prims i sense espiralització; en l’estadi zigotè , les forces atractives fan que els cromosomes homòlegs s’aparellin amb precisió —però quan hi ha una interrupció física o una altra anomalia en les seqüències genètiques es produeixen figures meiòtiques complexes i, sovint, la mort del zigot ( mutació )—, i en el microscopi electrònic hom observa una estructura anomenada complex sinaptinemal; en l’estadi paquitè , que és el més llarg i el més estable, els cromosomes aparellats es cargolen entre ells, es produeixen entrecreuaments i cada cromosoma es duplica; en l’estadi diplotè es produeix una separació longitudinal dels cromosomes aparellats, la qual cosa mostra que cada cromosoma és doble en sentit longitudinal i que hi ha entrecreuaments , o quiasmes, entre cromosomes homòlegs, amb intercanvi de parts dels cromosomes ( recombinació ) mentre aquests es contreuen; i en l’estadi de diacinesi la contracció dels cromosomes és màxima, es col·loquen a la perifèria de la cèl·lula i desapareixen els nuclèols. En la metafase , esclata la membrana nuclear, es desplacen els centríols, es forma el fus acromàtic i els cromosomes resten units a les fibres del fus a nivell de llur centròmer, equidistants dels pols del fus i situats en el pla equatorial amb els centròmers de cada tetravalent a ambdós costats d’aquest pla. En l' anafase els cromosomes migren cap als pols del fus mitjançant la contracció de les fibres del fus que lliguen els cromosomes als pols; cada grup de material genètic és format per un conjunt haploide de cromosomes, en comptes d’ésser-ho per un conjunt diploide de cromàtides, com a la mitosi. En la telofase els cromosomes s’agrupen a l’interior dels dos nuclis fills amb n cromosomes i 2 n cromàtides, i arriba una fase de repòs, o interfase, que té una durada variable. La segona divisió de la meiosi és molt semblant a una mitosi normal de cadascun dels nuclis fills. El resultat és la formació de quatre cèl·lules haploides a partir d’una de diploide. La meiosi és específica dels organismes que es reprodueixen sexualment, i els resultats fonamentals són la continuïtat del nombre de cromosomes d’una espècie a l’altra, la formació de nous genotips produïts pels processos de recombinació intracromosòmica i per la segregació independent dels centròmers en la primera divisió meiòtica. La meiosi és sempre constant, però hom la diferencia en diferents tipus, segons el moment del cicle en el qual s’esdevé. Hom anomena meiosi inicial o zigòtica la que té lloc després de la fecundació, i el resultat és un individu adult haploide; es presenta en certs fongs. La meiosi intermediària o esporular té lloc entre l’esporòfit (2 n ) i el gametòfit ( n ) de la major part dels cicles vegetals. La meiosi terminal o gamètica té lloc durant la gametogènesi , i la presenten tots els metazous i alguns vegetals inferiors i protozous.

Col·laboració: 
BMA
Llegir més...