Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants; també són la base dels licors de menta
, i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria. Les mentes més importants són la menta d’aigua
( M. aquatica
), que creix en indrets aiguosos; la menta borda
(o de bou
o mendastre
o mentastre
) ( M. rotundifolia
), pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits; la menta boscana
( M. longifolia
), pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta piperita
(o pebrera
) ( M. piperita
), d’origen híbrid i extensament conreada; és la menta per excel·lència.
f
Botànica
Farmàcia
menta piperita
© Laura Martínez Ajona