mètopa

f
Arquitectura

Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes

© B. Llebaria

En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.

Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus al·lusius a escenes mitològiques. Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt (s. VII-V aC), les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos (principi del s. V aC), les del temple de Zeus, a Olímpia (decorades amb els dotze treballs d’Hèracles), i, sobretot, les que ornaven el Partenó. En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també laterals i, en un conjunt de 92 peces, representaven la gigantomàquia, el combat de les amazones, la centauromàquia i altres temes mítics.