i metre | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

metre

metro (es), metre (en)
substantiu masculím
Física
metro (es), metre (en)
metrologia metrol
Unitat SI de longitud (o llargària), de símbol m, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299 792 458 segons.

Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures (octubre del 1983), substitueix totes les donades anteriorment. El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició (mitjançant làsers). L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos. Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu milionèsima part d’un quadrant de meridià terrestre. La mesura fou feta, entre el 1792 i el 1798, sobre el meridià de París, entre Dunkerque i Barcelona, per J.B.Delambre (sector Dunkerque-Rodez) i per P.F.Méchain fins a Barcelona, on tingué la col·laboració de científics catalans, com F.Salvà i Campillo. Tot i la interrupció que suposà la Guerra Gran (1793-95), Méchain i el seu equip completaren el mesurament, i el 1799 fou establerta oficialment la longitud exacta del metre. Hom decidí, però, de calcular la continuació del meridià fins a Mallorca; Méchain tornà a Catalunya (1803), on col·laborà amb Agustí Canelles i Carreres i Antoni Martí i Franquès. Mort Méchain de la febre groga (1804), continuaren la mesura Francesc Aragó i J.B.Biot. La 1a Conferència General de Pesos i Mesures (1889) establí una norma internacional, segons la qual el metre era la distància, a 0°C, entre dues marques traçades en una barra de platí-iridiat (90% de platí i 10% d’iridi), conservada encara actualment a la seu del Bureau International des Poids et Mesures a Sèvres (França), i anomenada metre patró o metre prototip internacional. L’11a Conferència (1960) definí el metre com la longitud igual a 1 650 763,73 vegades la longitud d’ona, en el buit, de la radiació corresponent a la transició entre els nivells 2p1 0 i 5d5 de l’àtom de criptó 86, definició ja abolida.

Llegir més...