Entre les metzines metàl·liques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives; el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus; el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el beril·li, que causa pneumopaties agudes. Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre: l’anhídrid sulfurós (SO2) és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen (H2S) és un tòxic cel·lular que bloqueja les oxidoreduccions cel·lulars. Entre els hidrocarburs cal insistir en l’efecte tòxic del benzè; la seva intoxicació professional produeix nombroses morts per destrucció de la medul·la òssia, formadora dels eritròcits i els leucòcits; els seus derivats clorats tenen una forta acció narcòtica i provoquen hepatonefritis i neuritis. Entre els derivats oxigenats dels hidrocarburs, cal esmentar els monoalcohols, amb accions agudes (embriaguesa, narcosi, irritació de les mucoses), i els fenols, que produeixen cremades i tenen una acció nerviosa i renal. Són nombroses les plantes metzinoses; els alcaloides que contenen actuen sobretot en el sistema nerviós (central, perifèric o vegetatiu). Cal esmentar l’acònit, la digital, la nou vòmica i diverses solanàcies, com la belladona, l’atropina, etc. També són metzinosos alguns productes extrets de les plantes, com ara l’aiguarràs, la quinina, la morfina i l’heroïna. Hi ha força animals que secreten metzines (que en aquest cas hom anomena preferentment verins), com ara les serps, els escorpins, les aranyes, les meduses i les vespes.
f
Farmàcia