micel·la

f
Química

Partícula col·loidal situada en un sistema dispers i constituïda per un nucli amb càrrega envoltat d’una atmosfera iònica.

Segons J. Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micel·les només poden existir en dissolucions liòfobes. La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula. Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micel·les.