Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l'ultramicroanàlisi, i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi. La microanàlisi ©fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s. XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram. Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans, però la petita escala de treball exigeix l’ús de reaccions químiques especialment sensibles i selectives o específiques i el de tècniques de treball molt elaborades i de procediments de mesura molt fins i molt exactes. La microanàlisi és essencial quan hom ha d’examinar materials perillosos (radioactius o explosius), quan hom disposa d’una mostra única o rara (documents, pintures, antiguitats) o molt petita (en criminologia o en l’anàlisi de traces de residus d’insecticides o anàlegs en el control de la contaminació) o quan hom necessita ràpidament els resultats (anàlisi clínica). Les tècniques modernes de separació i els mètodes instrumentals més sensibles han fet que la microanàlisi s’hagi imposat a tots els laboratoris.
f
Química