Aquests fongs ataquen els òrgans verds (fulles, tiges i, de vegades, fruits) i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades.
El míldiu de la ceba, produït per Peronospora schleideni, afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers.
El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans, i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles.
El míldiu de l’enciam és produït per Bremia lactucae, que també ataca altres compostes, com el card i la carxofa. La malaltia es manifesta per una grogor a les fulles.
El míldiu del pèsol és produït per Peronospora pisi, que ataca les fulles i els brots tendres, els quals presenten taques d’un color blanc grisenc o blanc violaci.
El míldiu de la vinya és produït per Plasmopara viticola, que ataca tant els pàmpols com els raïms. Les fulles malaltes presenten unes taques groguenques que consumeixen la fulla fins que cau. En els grans de raïm joves apareix una pelussa de color vermell grisenc, que es converteix en vermell terrós a mesura que avança la malaltia. El miceli del fong és intercel·lular i emet a través dels estomes uns conidiòfors, que contenen els conidis, on hi ha els òrgans reproductors que propaguen la malaltia. La disseminació de la malaltia depèn de les condicions climàtiques i de la sensibilitat de les espècies de vinya. Per a atacar la malaltia hom empra el coure i, actualment, molts anticriptogàmics.
El míldiu del tabac és produït per Peronospora nicotianae, que forma taques grogues a l’anvers de les fulles i eflorescències d’un color gris blavós.
El míldiu del tomàquet és produït per la mateixa espècie que produeix el de la patata (Phytophthora infestans) i presenta, per tant, els mateixos símptomes.