Al s XIV servia per a denominar els instruments de les corts. A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella. Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc. Al s XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes. En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel.
m
Música